Opinión · Fora de joc
Genocidi femení i violència de gènere
Publicidad
El genocidi més important del segle XX és el que s’ha perpetrat contra les dones. L’ONU estima que són entre 100 i 200 milions les dones desaparegudes, és a dir, que no van néixer, que van ser assassinades en néixer o que van morir de petites per manca de cura alimentària o sanitària. Encara avui en dia, en països com ara la Xina, l’Índia i el Vietnam, ser dona és una desgràcia que es paga amb la vida i la mala vida. Com diu un proverbi hindú: criar una filla és com regar el jardí del veí. A l’Índia hi ha un 15% més d’homes que de dones en edat d’aparellar-se, i a la Xina la diferència ronda el 20%. Aquest desequilibri genera un augment de la violència de gènere i del tràfic i l’explotació sexual.
La violència de gènere continua ben present en molts països on s’han produït avenços indiscutibles respecte a la discriminació de la dona en el marc legal, social i cultural. A Espanya, sense anar més lluny, en aquests darrers 30 anys de democràcia 2.200 dones han perdut la vida, 15.000 han estat violades cada any i milers de nenes han estat subjecte de maltractaments i abusos sexuals. Enguany, a Catalunya, hem començat amb quatre dones mortes per la violència masclista, gairebé la meitat de les registrades l’any passat.
Tot plegat ens hauria d’esperonar a no abaixar la guàrdia i millorar la prevenció i l’atenció de les víctimes. El problema és social i, per tant, cal una resposta efectiva de les institucions públiques. D’una banda, caldria modificar el concepte de violència de gènere més enllà de la relació íntima entre l’agressor i la víctima, de subordinació i desigualtat en la parella. De l’altra, dotar la policia i l’administració de justícia dels mitjans necessaris per assegurar la protecció de les víctimes.
Publicidad
A hores d’ara, quan de l’arbre caigut tothom en fa llenya, s’ha de reconèixer el radicalisme democràtic de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i la seva tasca legal i pedagògica realitzada en favor de la igualtat de gènere. Recordem, abans que els actuals governs de Catalunya i d’Espanya ens ho facin oblidar, la paritat de gènere en la composició dels seus governs i l’aprovació primerenca l’any 2004 de la Llei de Violència de Gènere.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Un Rolls-Royce por una plaza de funcionario: así operaba la Deputación que Feijóo dejó en manos de los Baltar (I)
- 02 La Audiencia de Madrid tumba el recurso de Cristina Seguí contra la sentencia que la obliga a pagar 6.000 euros a Ábalos
- 03 "Zapatero dando un repaso a Pedro J.": así le recuerda la teoría de la conspiración del 11M
- 04 ¿"Un héroe" o "todo mal"?: el debate en las redes con el vídeo del boxeador que pegó en un cine a un supuesto maltratador
- 05 Maletas, cocaína y Venezuela: PP y Vox recurren a un bulo en la comparecencia de Ábalos que se les vuelve en su contra
- 06 Almeida revienta el 'cinismómetro': pide que Puente dimita por "insultar" a Milei horas después de que Ayuso insista con su "me gusta la fruta"
- 07 Despiporre con la polémica de Puente y Milei: "Si vamos a la guerra contra Argentina que no sea de insultos. Podemos perder de forma humillante"
- 08 AstraZeneca deja de vender en Europa su vacuna contra el coronavirus tras admitir que puede provocar trombosis
- 09 Solo un tripartito de PSC, ERC y Comuns evitaría un bloqueo electoral en Catalunya
- 10 La ONU es ETA y Villarejo son los padres