Opinión · Fora de joc
Marató en favor de Catalunya Ràdio i TV3
Publicidad
Jordi Pujol va atribuir a la televisió els mals resultats electorals, per darrere de socialistes i de comunistes, en les primeres eleccions de l’any 1977. La mateixa nit electoral va declarar que “hem equivocat el nostre objectiu, en comptes de reclamar la Generalitat, havíem d’haver reclamat la televisió”. Cal entendre, doncs, la prioritat del ja president de la Generalitat de posar en funcionament Catalunya Ràdio i TV3 l’any 1983, mitjans als quals els seus adversaris atribuiran la majoria absoluta de CiU l’any 1984.
Més enllà de la discussió sobre si els mitjans de comunicació de la Generalitat es van concebre com un instrument partidista, la creació de l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
(CCMA) ha estat, segons els analistes, l’obra de govern més reeixida dels 23 anys de pujolisme, tal com ho van ser l’extensió de la xarxa telefònica feta per la Mancomunitat o de la xarxa escolar pública de la Generalitat republicana. Les emissores de ràdio i de televisió a mans de la Generalitat han estat un mitjà poderós de difusió de la llengua i de la cultura catalanes. Pel Partit Popular i Ciutadans, de la construcció virtual d’un país per part dels nacionalistes catalans.
Ara, CiU no tan sols vol tornar a remenar les cireres dels mitjans públics, posant-los de bell nou sota control del Govern, sinó que qüestiona fins i tot el seu lideratge en l’espai audiovisual català amb una reducció dràstica del seu pressupost i la desaparició progressiva de la publicitat a les ràdios. A parer de l’actual nucli dirigent de CiU, el que ara convé és una aliança estratègica amb el Grup Godó, líder de la premsa escrita (ara també en català) i radiofònica i amb ganes de ser-ho en l’àmbit televisiu (local i català), per la qual cosa se li ofereix en safata el pastís publicitari, i vés a saber si també mitjans de comunicació i d’informació de titularitat pública.
Publicidad
Ara que es fa servir la Fundació de La Marató per recaptar diners per als pobres (es podria parlar de la pobresa des del dret de la ciutadania i l’obligació dels poders públics sense necessitat de barrejar-ho amb la malentesa caritat cristina), també en podríem fer una altra per Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Occidente envía más misiles a Ucrania y reconsidera el despliegue de tropas para evitar la debacle
- 02 Núñez Feijóo escribe un artículo sobre libertad de prensa y los tuiteros reaccionan: "El chiste se cuenta solo"
- 03 La gran mentira de Llados: la secta de la masculinidad tóxica - Público TV
- 04 El 'tuit' de Almeida sobre Lorca y los toros que ha dejado boquiabiertos a los tuiteros
- 05 Una denuncia ciudadana relanza la batalla por la integridad de la Mezquita de Córdoba
- 06 Las razones del 'no' a la celulosa de Altri
- 07 ¿De verdad que ‘sí se puede’, Pedro Sánchez?
- 08 Willy Toledo: "La nueva posición del PSOE y el Gobierno de coalición con Marruecos es una persecución contra los saharauis"
- 09 "La sonrisa de estar en el lado correcto de la historia": la mejor imagen que verás de las protestas universitarias en Estados Unidos
- 10 ¿Quién quiere la guerra en Taiwán?