Opinión · Faves comptades
Posicions conservadores
Publicidad
Cada cop hi ha més gent emprenyada amb com van les coses. Amb la sensació d’injustícia que tenen per la desigual distribució de sacrificis i de premis derivats de les respostes a la crisi estructural que travessem. El problema és que molt pocs són els que estan disposats a canviar o modificar les causes que ens han portat on som. I en aquest terreny les resistències al canvi vénen de tot arreu. Expressen posicions conservadores que afecten tant posicions de dretes en el terreny social, econòmic i polític, com també posicions de persones i grups que es reconeixen en els valors de l’esquerra.
És obvi que no és el mateix fer sacrificis des de còmodes posicions de benestar que des de situacions que ratllen l’exclusió i la pobresa. No és el mateix resistir-se a pagar l’impost de successions en transmissions d’herències de més d’un milió d’euros que resistir-se que et tanquin el CAP del barri o poble on vius. Dit això, també és cert que caldria canviar la forma de tributar les grans fortunes, caldria establir una taxa sobre les transaccions financeres i evitar l’avarícia malaltissa d’un sistema econòmic que només entén el benefici com a motor. Però, al mateix temps, reconeixem que no tots els serveis públics funcionen tal com podrien fer-ho. Tenim un conjunt d’universitats públiques que ofereixen les mateixes titulacions i màsters a menys d’una hora de tren. I tots aquests estudis estan molt subvencionats per tothom. Hi ha clars excessos en la despesa sanitària i farmacèutica que caldria afrontar. Si acostéssim els llocs de decisió als espais on els ciutadans es relacionen amb els serveis, ajudaríem molt a una racionalització de la despesa pública.
No és un problema només de manca de recursos derivats dels rics que evadeixen, ni tampoc es tracta només d’un problema de sindicalistes i pobres que no volen perdre els seus privilegis. Cal canviar les coses, i cal assumir que això és feina de tots. El problema és que fins ara, des del Govern, només s’ha posat l’accent en les bosses de frau, el greix del serveis i la resistència corporativa dels afectats, i se segueix ignorant que els sacrificis i l’origen dels nostres mals també cal situar-los en aquells cercles i foments que tant els aplaudeixen.
Publicidad
Lo + visto
- 01 La letra pequeña de una ley que mutila la pensión de casi 2.000 personas viudas de parejas de hecho: "Es un recochineo"
- 02 Un hombre provoca una pelea durante la proyección de una película infantil
- 03 No pongas tus sucias manos sobre Lorca
- 04 Ángel Víctor Torres: "Exijo a Feijóo que coloque en su lugar a los presidentes autonómicos por sus leyes de 'concordia'"
- 05 ¿Tenemos la televisión que nos merecemos?
- 06 ¿Dónde está el punto y aparte?
- 07 Manuel Monge: "Feijóo no es un moderado de centro derecha ni un ultra disfazado: es un farsante"
- 08 La realidad de los centros sociales okupados está lejos de la delincuencia y el desorden social como pinta la derecha
- 09 Tres barcos contra el genocidio: Israel se esfuerza para impedir que 5.500 toneladas de ayuda humanitaria lleguen a Gaza
- 10 Una pregunta sobre economía desde diciembre y 20 sobre el 'caso Koldo': así usan PP y Vox las sesiones de control