Opinión · Fora de joc
La coherència fiscal de CiU
Publicidad
Després d’anys i panys de contrarevolució fiscal a favor dels rics i les classe mitjanes, les retallades pressupostàries en els serveis públics essencials han posat sobre la taula el debat sobre els ingressos i la fiscalitat amb tota cruesa. La Constitució estableix que els impostos no tan sols tenen com a objectiu proporcionar ingressos a les administracions públiques sinó que ho han de fer atenent la capacitat econòmica dels subjectes tributaris. Tanmateix, cada cop els impostos indirectes són més importants que els directes i, fins i tot, el que recapta més dels directes, l’IRPF, recau més sobre les rendes del treball dels assalariats que no pas de l’activitat econòmica professional i empresarial. En definitiva, l’esforç fiscal recau sobre la classe mitjana assalariada.
Segons els tècnics de l’Agència Tributària, a partir de les dades del 2007, la reactivació de l’impost sobre el patrimoni proposat pel Govern Zapatero afectaria poc més de 41.000 persones, en números rodons: 17.000 entre els 700.000 i el milió d’euros, 19.000 entre el milió i els 2,5 milions d’euros, i 5.000 per sobre dels 2,5 milions d’euros. Hom pot criticar aquest impost perquè pot significar una doble tributació o fins i tot perquè les grans fortunes no el pagaran ja que tenen mecanismes d’evasió fiscal molt poderosos, però, difícilment, es pot utilitzar l’argument, tal com fan CiU i el PP, que asfixia les classes mitjanes.
Tot amb tot, el fet més alliçonador de tot aquest enrenou (a l’espera de la posició final de CiU demà a les Corts i de conèixer la seva proposta concreta de com fer pagar els rics) és la manca de coherència fiscal del Govern. El president Artur Mas hauria d’explicar en seu parlamentària per què fa tan sols dos mesos es va negar en rodó a ajornar la supressió de l’impost de successions i ara accepta la reactivació de l’impost de patrimoni. Sabedor com era, a més a més, que una posició menys dogmàtica i més pragmàtica, com és la d’ara, hauria pogut facilitar l’entesa amb el PSC o bé amb ERC en el debat del pressupost del 2011. CiU, legítimament i per voluntat pròpia, va preferir de bon grat arribar acords i pactar amb el PP.
Publicidad
Lo + visto
- 01 La letra pequeña de una ley que mutila la pensión de casi 2.000 personas viudas de parejas de hecho: "Es un recochineo"
- 02 Un hombre provoca una pelea durante la proyección de una película infantil
- 03 Manuel Monge: "Feijóo no es un moderado de centro derecha ni un ultra disfazado: es un farsante"
- 04 Dos personas se pelean durante la proyección de una película en un cine
- 05 Pedro Sánchez, Macondo, el socialismo y el olvido
- 06 El noble oficio de desinformar
- 07 Mi madre
- 08 Occidente envía más misiles a Ucrania y reconsidera el despliegue de tropas para evitar la debacle
- 09 Tres barcos contra el genocidio: Israel se esfuerza para impedir que 5.500 toneladas de ayuda humanitaria lleguen a Gaza
- 10 La serie más escalofriante de Jodie Foster que fue repudiada por su creador